Vam celebrar la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Des d'Escoles Verdes vam fer una acció transversal que implicava la interacció amb alumnes de batxillerat, l’hort d’Infantil i una activitat que partia de la Filosofia.
Quatre alumnes de Batxillerat i uns alumnes de Primària han redactat i il·lustrat un meravellós conte: "El viatge de l'ampolla Bruna". Al llarg d'aquesta setmana, les mateixes autores van explicar aquest conte a les classes d'Infantil.
Us el deixem aquí el conte per tothom que el vulgui llegir i sumar-se a les accions de prevenció de residus!
El viatge de l'ampolla Bruna
El viatge de l'ampolla Bruna Hola em dic Bruna
i sóc una ampolla de plàstic. Ja fa temps que visc al passadís tres del
supermercat del poble. No sempre he estat una ampolla, de fet, fa uns quants
mesos era un envàs de galetes, però em van reciclar i ara porto aigua a dins.
Cada dia veig passar a moltes persones i desitjo que alguna m'agafi i em porti
a casa seva per poder ajudar. Avui és un dia força tranquil, no hi ha moltes
persones al supermercat, però ja s'han emportat a dues de les meves companyes.
De sobte una senyora arriba al passadís i s'atura just al davant de la meva
secció, tant de bo sigui jo l'afortunada. Sí! M'ha agafat! La senyora em porta
a casa seva i em posa a la nevera, quina fresqueta que fa aquí. Dins de la
nevera em trobo amb molts amics, alguns molt semblants a mi i altres
completament diferents, m'encanta aquest lloc, tothom em saluda i parla amb mi.
Però al fons de la nevera, hi ha una ampolla que em mira d'una manera especial,
com si estigués veient un fantasma. Tot i això, a mi m'encanta fer nous amics i
m'apropo a saludar. -Hola em dic Bruna i sóc nova aquí, tu qui ets? - -Em dic
Nunji i fa poc que estic en aquesta nevera, però ja fa molts anys que em
reciclen i vaig canviant de forma.- Quina ampolla més estranya, penso. -Vols que
t'expliqui una història que em va passar?- -Sí! M'encanten les històries!- -Fa
molts i molts anys, quan era jove, vaig anar a parar a una família amb dos
nens. Al principi, pensava què era una família normal i corrent, però un dia em
vaig adonar que no tenien cura de reciclar i em van llençar al contenidor
equivocat. Vaig anar a parar al mar i després d'un llarg viatge vaig arribar a
una illa de plàstic-. -Què dius! Si això és una llegenda! No existeixen les
illes de plàstic!- -Si que existeixen, però ningú mai em creu. Jo vaig estar
dos anys en una! Després d'una estona, s'obre la porta de la nevera, una mà
m'agafa i em porta fins a la taula. Em treu el tap i em buida a dins d'un got.
Estic impacient per anar al contenidor groc i torbar noves amigues! Em llencen
a un cubell i...*Pam!* I aquest soroll? He xocat amb una ampolla de vidre! Hi
han restes de menjar, estovalles de paper i fins i tot ampolles de vidre! No
pot ser, això no està bé. Em poso a parlar amb el menjar que em vaig trobant,
però sempre em responen amb mal humor. Unes pomes mossegades no paren de
burlar-se de mi perquè estic al contenidor equivocat. Ara ho entenc tot, no
m'han reciclat, i ara on aniré a parar? Tinc molta por i estic molt cansada,
sense adonar-me a poc a poc se'm tanquen els ulls i m'adormo. Obro els ulls i
veig que m'estic movent. Estic envoltada de molta brossa i de fons veig el cel.
-Mmmm que curiós, el lloc on estic fa olor de sal...- No pot ser! El que veia
no era el cel, era el mar! Estic en un vaixell! No m'agrada estar aquí, els
ocells no em paren de picar i intentar agafar. Però de sobte, els ocells
s'allunyen, que bé per fi una mica de tranquil·litat!
D'un moment per l'altre comença a bufar un
vent molt fort i el cel es va tornant cada cop més gris. Comença una tempesta
gegant i comença a ploure moltíssim. Passa el temps i les onades cada cop són
més i més grans. Una onada s'apropa i... *Plaf!* veig com tota la brossa cau el
mar i jo hi vaig darrere. Molta brossa s'enfonsa, però jo com sóc una ampolla
em quedo surant. El mar està molt fred i el moviment de les onades em mareja.
Tinc molta por i no tinc ni idea d'on aniré a parar. Passo molts dies al mar,
tinc gana i fred, fins que un dia arribo a una illa plena d'ampolles com jo. És
una illa de plàstic! La llegenda que em va explicar en Nunji era certa. Hi ha
una cosa que em sorprèn, tots estan molt tristos. Com pot ser? M'apropo a un
envàs i li pregunto: -Estàs bé? Què et passa?- -No, no estic bé, ja fa anys que
estic aquí i em sento inútil perquè ningú m'utilitza.- Estic decebuda, com pot
ser que aquella fàmilia no m'hagi reciclat si jo els he ajudat molt amb la meva
aigua? Crec que estaré atrapada aquí tota la vida, no tindré tanta sort com va
tenir en Nunji i no em rescataran. Si no vols que envasos com jo arribem a les
illes de plàstic, recicla i ens ajudaràs a nosaltres i al medi ambient.
Carlota
Lavín, Candela Román, Marina Pérez, Laia Sans 4 ESO